El ser humà és el motiu de la meva ceràmica, m’agrada, sempre estic mirant. Ho trobo innocent, fins i tot dintre de la seva maldat i com no puc explicar d’una forma perfecta i meravellosa totes les seves reaccions, les minimitzo, convertint-les en “objectes ceràmics” que paren el temps, el meu temps. Una vegada fetes, i si passen el filtre critic i no les destrueixo, m’acompanyen o es converteixen en un objecte desitjat per a uns altres. D’aquesta forma em permeten fer més peces, millorar la meva tècnica, aprendre alguna cosa més i ser feliç.